En Pujol s’autodefineix “migrant informàtic” i no es considera un gran blocaire atès que s’estima més el contacte presencial i les lectures sobre paper que les virtuals. Li interessen els blocs en català que, sobretot, estiguin ben escrits.
Ens ha parlat de l’evolució dels blocs i dels canvis ràpids que experimenten, dels avantatges que proporcionen en tant que arxius dels propis textos i del pudor de la gent “gran” a exposar coses més personals.
Ens ha destacat una colla de blocs que parlen de música i que incorporen àudio, que donen una bona perspectiva de la diversitat musical i que s’actualitzen regularment; són blocs d’intèrprets, de melòmans, de tècnics de so. Aquí la llista:
El melòman diletant: Diumenja’m (http://diumenjam.blogspot.com/): un post cada diumenge, sobretot de música, però també amb bon gust literari i cinematogràfic.
Des de dins: Tacet, "paraules en compassos d'espera" (http://jordicos.blogspot.com/) Bloc de Jordi Cos, un viola de l’Orquestra de la Simfònica del Vallès.
Paisatges sonors: Quadern de sons (http://desons.blogspot.com/). Ricard Casals és un enginyer de so que es fixa i escriu sobre les condicions acústiques dels voltants i ensenya a escoltar.
Un savi de l'òpera: La llança de Klingsor (http://operaencatala.wordpress.com/). Sota el pseudònim Wimsey s'amaga un gran wagnerià, però que també escriu sobre altres compositors operístics, sobretot tardorromàntics i del segle XX.
Vida més enllà de les discogràfiques: Cançons en català i més (http://orio43musica.blogspot.com/): Orio43 proporciona la història i prehistòria del pop, rock i nova cançó en català. Els introbables, descarregables. Impagable.
La sisena sessió, a la Biblioteca Ernest Lluch, (dissabte 6 de juny a les 18 h), ha sofert alguns canvis i tindrà com a convidats Miquel Adam, Martí R. Electrique i Ester Andorrà.
