Patrick Süskind. El Perfum
El perfum, primera novel·la de l’escriptor alemany i la seva obra més coneguda, traduïda a més de 45 llengües i gran èxit de vendes a nivell internacional. L’any 2006 s’estrenà una pel·lícula del director alemany Tom Tykwer basada en aquesta obra.
La novel·la explora el sentit de l’olfacte, així com les emocions que projecten les olors en l’esperit humà. Un relat dur i intens que et transporta a una altra temps a través de les aromes.
Josep Carner. Poesia
Considerat com el més brillant representat de la poesia noucentista, la seva aportació a la formació del català literari ha estat decisiva.
En 1897 va entrar en la Universitat de Barcelona, on va descobrir el catalanisme. Obté la llicenciatura en Dret i Filosofia. En aquesta època va col·laborar a Montserrat i La Atlántida, entre altres revistes. Va dirigir Catalunya (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913-1914). El 1911 va ser designat membre de la Secció Filològica del Institut d'Estudis Catalans, i va col·laborar amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua. A principis del segle XX es va incorporar al periòdic La Veu de Catalunya, on va escriure fins a 1928. Va crear un nou estil de periodisme polític i va ser un dels pocs diplomàtics que es va mantenir fidel a la República.
Exiliat en 1939, primer a Mèxic i després a Brussel·les des de l’any 1945 on va morir. La distància i les circumstàncies polítiques confereixen una inquietud i una nostàlgia noves a la seva obra poètica. Són testimonis títols com el Cor inquiet i especialment Nabí, densa reflexió sobre la guerra civil, l’exili i la condició humana, i que per a molts constitueix el gran poema català del nostre segle.
Pablo Neruda. Antología
“Pablo Neruda, de quien la crítica ha expresado los más opuestos juicios, marca con caracteres distintos y profundos, una etapa, seguramente la más significativa del proceso artístico chileno.
A través de sus distintos libros, su originalidad se distancia hacia la definición de su poesía. Su influjo sobre la poesía chilena y aún sobre la poesía americana de este tiempo es visible. La producción primera de los poetas nuevos es nerudiana. Y es en un difícil esfuerzo como se han libertado de él, más tarde.
Brillante poesía; nuevo lenguaje; la metáfora, en sus manos, peligrosa y luminosa; la imagen, el ritmo, se agitan con la desesperada angustia de su alma, con la fuerza de su pasión, con la riqueza de su vida.”
Rubén Azócar, “La Poesía Chilena Moderna, Antología”. Ediciones del “Pacífico Sur”, Santiago, Abril de 1931.
Narcís Comadira. Formes de l'ombra; Dies de França; Camins d'Itàlia
Narcís Comadira (Girona, 1942) és poeta i pintor. A més, se'l pot considerar dramaturg, traductor, periodista i crític literari. La seva poètica és de factura més aviat clàssica, de temàtica contemplativa i un punt de vista de vegades irònic.
Camins d’Itàlia. “Camins d'Itàlia és un recorregut fascinant per racons apassionants i màgics d'aquest país tan proper i evocador. Com en un quadre, l'autor ens descriu el que veu i sent en els viatges: una composició d'espais que ens transporten a Sicília, Torí, Bolonya, que fan olor de tòfona blanca, salsa bolonyesa i raïm premsat. Com el mateix Comadira diu en el pròleg: busco una narració, ni una explicació d'un itinerari, ni menys confegir una guia. Aspiro a fer literatura». Camins d'Itàlia és, doncs, un llibre que parla d'Itàlia, escrit per un dels autors més admirats de la nostra literatura.”
Comadira, Narcís. Camins d’Itàlia. Badalona: Ara llibres. 2005
Dies de França. “...recull deliciós de petits i grans plaers amb accent francès. La fascinació de Narcís Comadira aquesta cultura i aquest país va començar ja de molt jove, amb el cafè, el camembert, les cançons i l'estudi del francès amb només deu anys. Dies de França és un recull de textos que evoquen els seus records i les seves experiències a París i a tot França al llarg de la seva vida, però també ens descobreixen escriptors i pintors que l'han marcat en algun moment per raons ben diverses. «Són dies de França. Dies viscuts i narrats en i sobre aquella dolça França que viu en el meu imaginari i que guardo en el meu cor.»
Comadira, Narcís. Dies de França. Badalona: Ara llibres. 2008
Formes de l’ombra. Poesia 1966-2002. Antologia de tots els poemaris publicats per Narcís Comadira.
Francesc Eiximenis. Lo terç del Cristià; L'art de predicar al poble
Frare franciscà de sòlida formació intel·lectual, va viatjar força (Oxford, París, Tolosa). De retorn a la Corona d'Aragó es va dedicar a l'ensenyament, a la predicació i a efectuar gestions polítiques encarregades per l'Ajuntament de Barcelona o de València, on va viure entre el 1383 i el 1408. També va ser conseller dels reis.
La seva obra, de caràcter religiós i moralista, era llegida amb interès per un públic que vivia sobretot a les ciutats: per les classes burgeses benestants. Com que s'adreça a un públic no especialitzat, Eiximenis escriu amb un estil senzill i planer, ple d'exemples que fan més entenedora la doctrina que vol transmetre. Va escriure, per exemple, el primer manual a Europa sobre bones maneres a taula, vins i gastronomia, titulat Com usar bé de beure e menjar.
Octavio Paz. Corriente alterna
Octavio Paz Lozano va ser un poeta, escriptor, assagista i diplomàtic mexicà, premi Nobel de Literatura l'any 1990. És considerat un dels més grans escriptors del segle XX i un dels grans poetes hispans de tots els temps. Era un escriptor prolífic l'obra del qual va abastar diversos gèneres, entre els quals van sobresortir textos poètics, l'assaig i traduccions.
“En Corriente alterna Paz había reflexionado sobre la revuelta, la rebelión y la revolución en el mundo contemporáneo. Un año después, las calles de París y San Francisco, Praga y México presenciaron esas movilizaciones juveniles que convirtieron al 68 en un año emblemático. En esa ocasión Paz hubo que confrontarse con el movimiento estudiantil en su propio país, cuya promesa democrática violentamente truncada se convertirá en una constante analítica en la obra del poeta, quien al renunciar a la embajada en la India se transformó, gracias a la eficacia moral de un gesto solitario, en protagonista de los hechos."
Christopher Domínguez Michael (Selección y montaje de textos) Primera edición: periódico Reforma, 11 de abril de 1994, pp. 12D y 13D
Manuel Vicent. Comer y beber a mi manera
Escriptor i articulista valencià en castellà. Com a periodista, ha col·laborat en el diari Madrid i a les revistes Triunfo i Hermano Lobo. Actualment escriu en el periòdic El País. Les seves novel·les Tranvía a la Malvarrosa i Son de mar han tingut adaptacions cinematogràfiques de notable èxit. Ha publicat diverses novel·les i recopilacions d'articles, i ha estat també galerista d'art.
“Uno de los ejercicios más temerarios que puede realizarse en esta vida consiste en entrar en un restaurante donde no conoces al dueño, ni al cocinero, ni al maître, ni a ningún camarero, a un restaurante que tampoco te ha recomendado un amigo de confianza y sentado a la mesa pedir cualquier plato y que te lo sirvan cubierto con una salsa y sin encomendarte a Dios ni al diablo, lo hagas pasar por la garganta hasta depositarlo en la intimidad de ti mismo. De esa clase de veneno estamos hechos.
El prestigio de la cocina mediterránea estriba en su visibilidad. Para empezar uno sabe lo que come. Verduras, ensaladas, pescados, carne, frutas, aceite de oliva, todo al descubierto, de primera mano y sin salsas más o menos literarias que te destrozan el estómago. La cocina mediterránea también es una forma de comer, de alargar la sobremesa, de reír los alimentos. Esto es lo que he comido a lo largo de mi vida. En este libro, junto a unos alimentos terrestres, están mis amigos, mis viajes, siempre acompañados por un aroma que me devuelve a la cocina de aquella vieja casa.”
Vicent, Manuel. Comer y beber a mi manera. Madrid: Ediciones Alfaguara. 2006
Isak Dinesen. El festí de Babette
Karen Christence Blixen-Finecke, escriptora danesa més coneguda pel seu pseudònim literari Isak Dinesen (Rungsted, Dinamarca, 17 d'abril de 1885 - aneu., 7 de setembre de 1962). Si bé ja havia publicat alguns treballs, és llavors quan comença la seva carrera literària sota diversos pseudònims, el més conegut dels quals és Isak Dinesen, amb el qual va publicar una sèrie d'apunts autobiogràfics sobre la seva vida a Àfrica. Però va anar el seu llibre Memòries d'Àfrica (1937) el qual sens dubte la va catapultar a la fama a nivell mundial.
“Un artista pot renunciar al luxe i als diners, però no li demaneu mai que renunciï a expressar el seu talent. En un poblet de pescadors de la costa noruega, una comunitat luterana viu aïllada del món seguint els estrictes principis morals del seu pastor, als quals els creients es mantenen rigorosament fidels fins i tot després de la mort del mestre, ja que les seves dues filles s’esforcen a mantenir ben viu el seu record. Un dia, les dues germanes reben una carta en què un amic de la família els demana que acullin a casa una jove francesa, Babette, que fuig d’un passat turbulent, i que, per no resultar una càrrega, es podria ocupar de les feines de casa. Durant catorze anys, la minyona treballa per a les dues germanes i els membres de la comunitat, sense suscitar mai cap queixa. Fins que, coincidint amb el centenari del naixement del pastor, els demana que li permetin d’agrair-los la seva hospitalitat oferint-los un banquet que, de segur, no oblidaran mai...”
Dinesen, Isak. El festí de Babette. Barcelona: Viena. 2008
Charles Baudelaire. Les flors del mal
Charles Pierre Baudelaire va ser un poeta, crític d'art i traductor francès. Va Ser cridat poeta maleït, a causa de la seva vida de bohèmia i excessos, i a la visió del mal que impregna la seva obra. Barbey d'Aurevilly, periodista francès, va dir d'ell que va ser el Dante d'una època decadent. Va ser el poeta de major impacte en el simbolisme francès. Les influències més importants sobre ell van ser Théophile Gautier, Joseph de Maistre (de qui va dir que li havia ensenyat a pensar) i, en particular, Edgar Allan Poe, a qui va traduir extensament.
Les flors del mal és una obra de concepció clàssica en el seu estil, i obscurament romàntica pel seu contingut, en la qual els poemes es disposen de forma orgànica (encara que això no és tan evident en les edicions realitzades després de la censura i l'afegit de nous poemes). En ella, Baudelaire exposa la teoria de les correspondències i, sobretot, la concepció del poeta modern com un ésser maleït, rebutjat per la societat burgesa, als valors de la qual s'oposa. El poeta es lliura al vici (singularment la prostitució i la droga), però només aconsegueix el tedi (spleen, com es deia en l'època), al mateix temps que anhela la bellesa i nous espais ("El viatge"). És la "consciència del mal".
Sebatià Serrano. El regal de la comunicació
Sebastià Serrano Farrera (Bellvís, Pla d'Urgell 1949) és un lingüista i escriptor català. Va estudiar matemàtiques i filologia en la Universitat de Barcelona, on es va doctorar amb un tesi sobre lingüística matemàtica. Actualment és catedràtic de lingüística general i teoria de la comunicació en aquesta universitat. Sebastià Serrano ha publicat diversos estudis sobre semiòtica , lingüística general, poètica, filosofia, teoria de la ciència i principalment, teoria de la comunicació. En 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi, una distinció anual que atorga la Generalitat de Catalunya. "...molt més que un llibre: un regal de la comunicació és una reflexió lúcida i original sobre les maneres que tenim de comunicar-nos, però és també una eina fonamental per aprendre a escoltar els altres, dominar les emocions, observar el món que ens envolta i descobrir valors tan especial com la lleialtat, el respecte, la confiança o l'amistat. Sebastià Serrano ens dóna la clau comunicativa que ens ajudarà a deixar enrere l'angoixa i superar amb èxit les crisis familiars, personals, laborals o social que tots hem d'afrontar en algun moment de la vida."
Serrano, Sebastià. El regal de la comunicació. Barcelona: Labutxaca. 2008.
Jordi Pigem. Bona crisi: cap a un món postmaterialista
Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona en 1998 amb la tesis El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència. De 1998 al 2003 va ser professor i coordinador de l’Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College (Universitat de Plymouth) en Dartington, Anglaterra. L’any 1999 va obtenir el Premi de Filosofia del Institut de Estudis Catalans, i en 2006 el Premi d'Assaig de Resurgence i la Scientific and Medical Network. Va ser coordinador de la revista de ecologia Integral entre 1989 y 1992.
“Un llibre revelador. Un crit a la revolució de la consciència per canviar el món radicalment després de la crisi. Bona crisi és una denúncia i un atac directe al sistema malaltís i cancerigen causat pel consumisme desenfrenat. Alhora, ofereix un conjunt de receptes per encarrilar la recuperació i sortir de la crisi reforçats i amb ànims. Jordi Pigem és un filòsof atípic que reivindica el decreixement, l'agricultura ecològica, el moviment slow, la bioeconomia i la connexió amb la natura. Un llibre radical, important, fresc i provocador, en la tradició de Naomi Klein, Noam Chomsky, Malcolm Gladwell o Chris Anderson. Amb pròleg d'Àlex Rovira”
Pigem, Jordi. Bona crisi: cap a un món postmaterialista. Barcelona: Ara llibres. 2009
Raimon Panikkar. Mística i plenitud de vida: Mite, símbol, culte
Raimundo Pániker Alemany, conegut com Raimon Panikkar; filòsof, teòleg i escriptor català que desenvolupa una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura respectuosa al diàleg amb altres subjectes i tradicions no-occidentals. La seva filosofia té com objectiu transformar la nostra civilització que està determinada per un sistema occidental impost com una única alternativa. Els seus estudis han estat enfocats a l'especialització de la cultura índia, de la història i de la filosofia dels religions.
La seva vida ha estat constantment marcada per múltiples polaritats: est i oest; cristianisme, hinduisme i budisme; el món de la ciència i el domini dels lletres; l'àmbit dels estudis i dels vivències religioses i el de la perspectiva secular dels cultures. Actualment resideix a Tavertet (Osona), on contínua desenvolupant la seva obra intercultural. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Salvador Pániker. Asimetrías
Salvador Pániker i Alemany és un enginyer, filòsof i escriptor de pare indi i mare catalana. És Doctor en enginyeria industrial i ha estat professor ajudant de metafísica en la Universitat de Barcelona. És germà del també filòsof Raimon Pániker. És fundador i director de l'editorial Kairós i president de la Asociación Derecho a Morir Dignamente de España. Ha rebut el Premi Internacional de Premsa i el premi "Godó Lallana". Alguns dels seus llibres més destacats són: Los signos y las cosas, La dificultad de ser español, Conversaciones en Cataluña, Conversaciones en Madrid, Aproximación al origen, Ensayos retroprogresivos, Filosofía y mística, així com la sèrie de 4 llibres autobiogràfics Primer testamento, Segunda memoria, Cuaderno amarillo i Variaciones 95. En l'any 2008 aparèix Asimetrías, subtitolat Apuntes para sobrevivir en la era de la incertidumbre, i que és, en certa manera, una recapitulació de tota la seva obra.
Eduard Punset. El viatge al poder de la ment
“Amb aquest llibre Eduard Punset tanca la trilogia sobre la felicitat, l'amor i el poder, les tres claus que mouen el món. Després d'El viatge a la felicitat i El viatge a l'amor, que han apassionat ja mig milió de lectors, l'autor de referència de la divulgació científica al nostre país ens convida a un viatge íntim al poder de la ment. «¿Com han pogut viure, enamorar-se, estimar, treballar com bojos, cuidar els seus fills, milions de persones?, sense saber, de veritat, allò que els succeïa per dins, com funcionava la seva ment?» Donar resposta a aquest enigma fascinant és l'objectiu central d'aquesta obra. L'únic poder és la ment.”
Punset, Eduard. El viatge al poder de la ment. Barcelona: Destino. 2010.
0 comments:
Publica un comentari